FEDERACIÓN CATALANA: CICLISMO EN RUTA Y PISTA |
 | |
La elección de la bicicleta de montaña derecho significa un mundo de diferencia cuando se trata de disfrutar al aire libre. Mucho va a escoger el modelo adecuado, de su nivel de condición física en la cantidad que están dispuestos a gastar. Una buena bicicleta de montaña deben cumplir todos los requisitos básicos de un producto de calidad, pero también debe adaptarse a su estilo de vida y preferencias lo más perfectamente posible. La primera cosa que usted necesita considerar cuando usted está eligiendo una bicicleta de montaña es el presupuesto. Una bici barata puede no ser tan durable y se pueda fundamentos falta como una buena suspensión, lo que hará que su uso mucho más difícil e incómodo. Una buena regla es comprar la mejor moto de montaña que usted puede permitirse. La siguiente consideración más importante al elegir una bicicleta de montaña es el marco. La mayoría de marcos están hechos de aluminio o de acero, el aluminio es la opción más barata. marcos tradicionales de diamantes son los mejores para los principiantes, pero no permiten la suspensión completa. Las bicicletas con suspensión trasera completa tendrá un marco modificado, por lo general un tubo vertical que viene de debajo del asiento. |
La web de esta federación catalana, hace un recorrido por la información básica de deportes como el golf, el baloncesto y el fútbol catalán, pero sin olvidar otros menos populares, pero arraigados en Cataluña como la caza y la pesca, el atletismo y el rugby. Los deportes nuevos, como los de riego y aventura, la famosa y popular petanca, el tenis y el ciclismo, tampoco se dejan de lado y se les dedica un amplio espacio. Especial interés despierta el apartado sobre la wii y sobre el curling catalán, que están ya al nivel de popularidad de la propia natación. Por último, se dedica unas páginas a las selecciones catalanas y al turismo en Cataluña. La web d'aquesta federació catalana, fa un recorregut per la informació bàsica d'esports com el golf, el bàsquet i el futbol catalá, però sense oblidar altres menys populars, però arrelats a Catalunya com la caça, l'atletisme i el rugbi. Els esports nous, com els de reg i aventura, la famosa i popular petanca, el tennis i el ciclisme, tampoc es deixen de banda i se'ls dedica un ampli espai. Especial interès desperta l'apartat sobre la wii i sobre el curling català, que estan ja al nivell de popularitat de la pròpia natació. Finalment, es dedica unes pàgines a les seleccions catalanes i al turisme a Catalunya.
Ciclisme en catalá
Distància a la carretera, Contra rellotge a la carretera, Contra rellotge per equips a la carretera, Per etapes a la carretera,Camp a través, Relleus, Després de moto, Persecució individual, Velocitat amb sortida llançada, Persecució (modalitat italiana),
Curses de puntuació, Curses de eliminació, Relleus per parelles... Les bicicletes per a qualsevol tipus de curses són unes màquines força diferents de les que fan servir els nois per a la seva esbarjo. Una màquina per carrera en carretera, per exemple, està formada per 1.560 peces, fetes totes elles de materials especials, per tal que el pes sigui mínim. Les característiques més importants d'aquest tipus de bicicletes són les següents:
* El pinyó de la roda del darrere és lliure.
* Les rodes frenen independentment.
* Levan canvi de velocitat.
* Pesen uns 10 quilos.
Pel que fa a les màquines per a les proves de ciclisme en pista, les seves característiques són:
* El pinyó de la roda del darrere és fix.
* No té frens.
* Pesa uns 8 quilos.
Les màquines per carreres després moto es distingeixen perquè:
* La roda davantera és menor que la del darrere.
* La forquilla davantera està inclinada cap enrere.
Un cop compta amb la màquina adequada, tot aficionat al ciclisme pot iniciar la seva preparació per ser el dia de demà un èmul d'Anquetil, Bahamontes o Eddy Merckx. Per descomptat, qualsevol aspirant a ciclista haurà de passar hores i més hores assegut al seient, pedalant per les carreteres a l'estiu ia l'hivern, el ciclisme és un esport molt dur, sovint esgotador. Encara que desenvolupa els músculs abdominals i els de les cames, el fet que el corredor vagi amb el cos doblat i el cap enganxada gairebé sempre al manillar produeix fatiga. Per evitar aquest cansament es requereix una intensa preparació atlètica.
El ciclista ha d'usar casc per protegir-se el cap (encara que tots porten gorra en les proves de carretera), sabates de cuir flexible, amb una peça en la sola per subjectar al pedal, samarreta esportiva de mitjana màniga i un pantalons curts especial, amb un fondillo de camussa per evitar els frecs del selló. Tota cursa ciclista, ja sigui en carretera o en pista, compta amb jutges i ajudants d'aquests, que vigilen i controlen al segon els temps i les infraccions que puguin cometre els corredors. Encara que les proves de velocitat es divideixen en dos grans grups, les en carretera i les en pista, les seves subdivisions són:
Distància a la carretera
* Carrera individual, amb sortida comú encapçalada per un motorista, que als 500 o 1000 metres de recorregut dóna la veritable sortida alçant una bandera.
* Distància: entre 250 i 350 quilòmetres, quan es tracta de professionals.
* Cal molta habilitat tàctica i grans reflexos.
* Tècnica: En aquest tipus de proves es farà servir l'enlairament (escapar-se del gran grup); caldrà anar a roda (posar-se darrere d'un altre corredor per resguardar-se del vent); recolzar entre els membres d'un mateix equip per rellevar al company que va al davant , si s'arriba a la meta en grup, l'arribada es disputarà a l'esprint.
* Proves famoses: París-Roubaix, París-Brussel, París-Niça, etc.
Contra rellotge en carrera
* Sortida individual i per sorteig
* Guanya el ciclista que recorre uns 100 quilòmetres en menys temps.
* Tècnica: Esforç individual i emprant-se a fons, alhora que es maneja amb habilitat el canvi de velocitat.
* Cal mantenir una distància mínima de 30 metres pel que fa a un altre corredor o avançar.
* Proves famoses: París-Bordeus.
Contra rellotge per equips a la carretera
* Sortida per sorteig, amb equips formats per quatre corredors.
* Cada equip surt amb una diferència d'alguns minuts.
* Tècnica: relleus intensius entre els quatre corredors.
Per etapes a la carretera
* Solen durar diversos dies.
* En cada etapa es cobreix una distància màxima de 250 quilòmetres.
* Es corre per equips i té un guanyador únic. El líder corre sempre amb un mallot de color diferent de la resta dels corredors.
* Inclou dues o més etapes contra rellotge.
* Proves famoses: Volta a França (Tour de France), Volta d'Itàlia (Giro d'Itàlia), Volta a Espanya, etc.
Camp a través
* La prova es corre per trams llisos, zones boscoses, de muntanya, etc. Moltes vegades el ciclista ha de córrer a peu portant la bicicleta a costa.
Relleus
* El relleu es fa en una distància de 100 metres. Cada membre d'un equip cobreix distàncies de 30, 20 i 50 quilòmetres.
* Les proves en pista són les més emocionants. Es corren en velòdroms construïts a l'aire lliure o en recintes tancats. Són seguides per gran nombre d'aficionats. El perímetre d'aquests velòdroms oscil voltant dels 400 metres.
Després de moto
* Els ciclistes corren darrere d'una moto especial que porta adossat un corró a la part posterior, el ciclista manté la roda davantera de la bicicleta materialment enganxada al corró, per tal que el cos del motorista li faci de pantalla contra la resistència que el aire s'oposa a l'avanç.
* Distància mínima a cobrir: 100 quilòmetres.
* Sortida individual, el lloc de cada participant es decideix per sorteig.
* Tècnica: No s'ha de perdre el contacte amb la moto (el que s'anomena el "enlairament"), ja que en aquest cas l'aire frena bruscament al corredor: en conseqüència, ha d'existir una perfecta sincronització entre motorista i ciclista.
* Espanya ha donat una de les grans figures d'aquesta modalitat ciclista: el mallorquí Guillem Timoner, diverses vegades campió del món.
Persecució individual
* Distància a cobrir: 5000 metres, si es tracta de professionals.
* Dos corredors prenen la sortida al mateix temps, col locant a un i altre costat de la pista. Es persegueixen durant més de deu voltes. El duel és emocionant, i moltes vegades tots dos corredors arriben gairebé al mateix temps a la meta, per la qual cosa cal controlar l'arribada per mitjà d'aparells elèctrics.
Velocitat amb sortida llançada
* Dos ciclistes donen dos volta a la pista, però el temps no es registra fins als últims 200 metres. Al començament, els ciclistes corren molt poc a poc (a vegades arriben gairebé a parar-se), mirant un a l'altre, i cap al final es llancen a fons.
* Tècnica: El corredor mai ha de posar-se davant del seu competidor durant els 200 primers metres, doncs, si ho fa, en primer lloc el protegeix del vent i, a més, li dóna avantatge per iniciar l'esprint final.
Persecució (modalitat italiana)
* Per equips de quatre homes.
* Al final d'un nombre indeterminat de voltes, tres corredors per equip abandonen la pista, de manera que la prova acaba amb un esprint final entre un component de cada equip.
Curses de puntuació
* Prenen la sortida al mateix temps cinc ciclista.
* A cada determinat nombre de voltes, els corredors efectuen un esprint fins a la línia de sortida, puntuant sempre els tres primers.
Curses de eliminació
* Agafeu la sortida un nombre indeterminat de corredors.
* Cada vegada que així ho decideixen els jutges, sona una campana, el que avisa als ciclistes que en aquella volta han de disputar un esprint.
* Efectuant l'esprint, l'últim corredor en creuar la línia de meta queda eliminat, i així fins que només queden a la pista dos participants. Dels dos, el que guanya l'últim esprint és el vencedor de la prova.
Relleus per parelles
* Solen anomenar també proves de resistència, són clàssiques dels Sis dies de París, de Nova York, de Brussel, de Berlín, etc.
* Es corre amb equips de dos homes, que es van rellevant quan els sembla. Guanya la parella que aconsegueix més punts, o que aconsegueix més voltes d'avantatge sobre la resta.
Ciclistes importants
El ciclisme és un esport que s'ha experimentat enormement a tot Europa i, de manera especial, a França, Itàlia, Espanya i Bèlgica. Figures com Miguel Indurain, Bartali, Coppi, Louison Bobet, Van Stenberg, Anquetil, Poulidor, Bahamontes, Gaul, Van Looy, Gimodi, Eddy Merckx, etc., Romandran en l'olimp del ciclisme internacional durant moltes generacions.
"Digital image content © 1997-2007 Hemera Technologies Inc., una sucursal perteneciente totalmente a Jupiter Images Corporation. Reservados todos los derechos".